Fundació Enric Miralles
La Fundació Enric Miralles és un centre d'arquitectura i investigació contemporània, dedicat a fomentar la passió d'Enric Miralles per la innovació i l'experimentació a l'àmbit de l'arquitectura i el disseny.
La fundación se inauguró en 2011, fundada por la familia de Enric, compañera y colaboradora Benedetta Tagliabue. Desde entonces, ha participado en proyectos culturales en toda Barcelona y en el extranjero, siguiendo el espíritu creativo e inventivo de Enric Miralles: visionario arquitecto, delicado dibujante, ingenioso profesor y devoto propulsor del futuro cultural y urbano de Barcelona.
La Fundació Enric Miralles organitza exposicions públiques, publicacions, tallers i intercanvis internacionals dedicats al desenvolupament i la promoció de la innovació a través del disseny. La fundació té l'arxiu més complet de l'obra original d'Enric Miralles i funciona com a plataforma per inspirar les noves generacions d'arquitectes a experimentar i explorar.
Nuestro espacio se encuentra en el centro de Barcelona, en el barrio Gótico. La Fundació Enric Miralles dispone de una sala de exposiciones, el archivo y una serie de espacios de coworking para acoger estudiantes y residencias.
Enric Miralles i Moya
Enric Miralles (1955 – 2000) va ser un arquitecte, dissenyador, professor i dibuixant català. Des de la seva llicenciatura en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) en el 1974, la seva carrera va créixer ràpidament prenent direccions extraordinàries. Avui en dia el seu treball és extremadament influent, innovador i avantguardista.
La carrera de Miralles va començar en 1973, quan començà a treballar en l'estudi dels seus professors i arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñon. Durant aquell període va tenir l'oportunitat d'aprendre i col·laborar en projectes que s'han convertit en icones de l'arquitectura barcelonesa. Típics d'aquesta època són projectes com la Plaça de Sants.
Deu anys després, en 1983, la seva carrera va prendre una nova direcció quan va obrir el propi estudi juntament amb la seva primera companya Carme Pinós. És allí on Miralles pot intervenir de primera mà en els dissenys, apropant-lo cada cop més al seu reconeixible i expressiu llenguatge arquitectònic. Corbes tangents, estructures asimètriques basculants, ferro i formigó són alguns dels atributs clau que Miralles aconsegueix dominar en aquesta etapa juntament amb Pinós. Edificis com Tir amb Arc o El Xementiri són alguns dels exemples més poètics dissenyats en aquell moment.
Tanmateix, no és fins al 1990 quan l'obra de Miralles assoleix més gran complexitat i delicadesa. Juntament amb la seva segona sòcia i companya, l'arquitecta internacional Benedetta Tagliabue, l'obra d'Enric s'endinsa en una forta integració de la materialitat i sobretot el color, sumant-los amb impecable finesa al seu ja excel·lent estil arquitectònic. Tractant el seu treball com un joc i cada projecte com una nova frontera, Miralles i Tagliabue van projectar arquitectures úniques. Des de la petita escala de Lungo Matre o Kolonihaven, a masterplans com el Mercat de Santa Caterina o el Parlament Escocès, passant per projectes que són senzillament poesia espacial com Heaven o el Pavelló de Meditació a Unazuki.
Junts, van obrir el seu estudi EMBT Arquitectes, un estudi que fins i tot després de la prematura mort de l'Enric ha prevalgut gràcies a la tenacitat de Benedetta i a la seva contínua passió per difondre les imaginatives visions arquitectòniques que van compartir.
Enric Miralles va ser autor d'impressionants escultures, cases, pavellons, mercats, espais públics, parlaments, escoles, parcs, museus, collages, idees i dibuixos. Durant la seva breu carrera va desenvolupar un llenguatge genuïnament original i exuberant, que és avui dia influent. Els seus projectes construïts per Europa i Àsia, els seus brillants escrits i paraules, juntament amb el seu enginy i humor, continuen inspirant i influenciant a tots els que compartim la seva curiositat.